Nunca me lo hubiera imaginado así
Si algo que caracteriza a los partos es que siempre sorprenden, siempre.
Y eso es algo que siempre digo en la preparación, hemos de abrir la mente y dejar que la vida nos sorprenda… con esa ilusión de ir descubriendo cómo desea nuestro bebé nacer y sencillamente estar ahí acompañándolo.
Bella noche pasamos mientras esta bebé sabia nacía
Milers de vegades havia pensat com seria aquell dia tant meravellós en el que et vaig conèixer , però mai hagués pogut imaginar que ocorreria així i menys encara que fos tot tant ràpid i que ho portara tant bé!
Tenia moltes ganes de donar a Llum i molta por a una inducció i a una cesària, així que l’últim més vàrem augmentar l’activitat sexual (i que content estava el meu home!) i les caminates diàries, a més a més no vaig deixar d’assistir a les clases de ioga a les que vaig fins a la setmana anterior a la del part (que era la 38).
Eixa tarda com totes…. el meu xicon va intentar fer-me el massatge perineal però aquesta vegada no va poder, estava tot moooolt inflamat i em feia molt de mal, així que tampoc hem vaig ficar el EPINO com feia cada tarda també per a dilatar la vagina.
A les 21:30h del divendres 27 d’abril el meu home se’n va anar a dormir perque estava molt cansat i a l’endemà havia de matinar moltissim per a treballar, jo em vaig quedar una miqueta al sofà veient la TV i parlant amb una amiga per whatsapp, la qual em deia que si hauria de possar una vela a algún sant per a que mi princesa decidira néixer xq faltaven dies per a les 40 setmanes i jo em trobava genial! De fet la vesprada anterior vaig fer una caminata de quasi 2h! !, férem l’amor amb molta oxitocina! i després em vaig fer un xocolate calent, així que no se si això tindrà algo que veure en l’inici del part….. Doncs bé, mentre xarrava i veia la TV de sobte, a les 22h vaig notar unes punjades així que em vaig sentar a la pilota de pilates per veure si passaven…però no m’acabava de trobar bé i així que vaig decidir anar a dormir i quan em vaig seure al WC per fer “pipi” vaig notar que abans de fer força per que en sortirà l’orina em caia un líquid…no estava segura si havia trencat aigües perquè eren cristal·lines i poca cantitat, però al torcar-me vaig tirar el tapó mucós i al alsar-me del WC vaig tornar a tirar aigua (que vaig anar perdent a poc a poc durant tota la nit) cristal·lina també. Així que a les 22:49h vaig parlar amb la matrona , vaig enviar-li un whatsapp a Gemma Mendez i ella em va dir que dormira i esperara a les contraccions. Tot seguit vaig despertar al meu home i li vaig dir el que passava.
No vaig poder dormir en tota la nit… estava nerviosa pensant com aniria tot i al mateix moment disgustada perquè havia trencat aigües i no tenia contraccions i em feia por que m’haguessin d’induïr amb totes les complicacions que comporta…. i per tant podia ja no tindre el meu part somiat…. , i a sobre em tenia que alçar de tant en tant perquè em banyava… vaig gastar 3 o 4 braguetes i toballes!
Mentre pensava i feia viatges al bany anava donant glops sense parar a dues infusions que havia pres durant les últimes setmanes per a afavorir el procés del part. I a les 23:13h començaren les contraccions.
A la 1:30h m’entraren unes ganes enormes d’anar al bany a fer “caca” i vaig estar mitja hora o mes allí asseguda que no podia parar perquè tenia uns retortillons enormes….
A les 2:02h vaig parlar amb Gemma i em va preguntar cada quant tenia contraccions , jo fins aleshoreas no havia parat a contar-les així que ho vaig fer i ja eren cada 3 minuts.. Després em va dir que com em sentia i jo li vaig dir que les contraccions eren molt fortes però no de morir així que vaig voler esperar un poc mes a casa. Jo mentre ja havia eixit de l’habitació i del bany i estava a la pilota de pilates amb la meua gata.
A les 3:04h eixíem de casa perquè les contraccions ja eren tant fortes que em feien agenollar-me en terra a cadascuna i jo creia que no les aguantaria! Però abans d’això vaig despertar al meu home, ell es va vestir i va carregar tot al cotxe i jo mentre agafava aigua i algo de menjar per a tota la nit i deixava menjar i aigua per a la gata, mentre ho feia sols tenia un o dos minuts perquè prompte venia la contracció i m’havia d’agenollar.
Les contraccions asseguda al cotxe sense quasi poder moure’m foren les més dures i a les 3:33h ja estàvem en l’hospital.
Només arribar a paritori Gemma em va ficar els monitors per a sentir al bebè i les contraccions i em vaig ficar a la pilota sense pantalons on vaig estar sentada o apollada tot el part mentre sentia música en l’mp3 que m’havia preparat. De vegades també estava a quatre pates apollada a la pilota i el meu xicon em feia massatges a l’ esquena que m’aliviaven perquè el dolor era molt fort i molest..
Al ratet d’estar en paritori Gemma em va fer un tacte consentit per mi i quasi demanat perquè necessitava saber si quedaria molt de temps perquè creia que no aguantaria moltíssimes hores…. i sorprenentment ja estava de 7cm!!!! Així que va anar a avisar a la ginecòloga.
Gema em va dir que seguirà les sensacions i escoltara el meu cos ja que quan venia una contracció em donaven arcades i estes em feien fer més força.
Prompte les sensacions canviaren i el dolor va passar de notar-se com uns retortillons molt forts a un dolor molt gran al cul. Matrona i ginecòloga em deien que espentara cap al cul, que fera força com si vuiguera fer “caca”, que amb cada contracció espentara ben fort!
Quan començares a baixar i vaig notar el teu cabet amb la mà em vaig al·legrar moltíssim! Ja quasi estaves ací! Però te’n pujaves cap amunt després de la contracció per molt que jo espentava i això em frustrava….però em van dir que tranquil.la que això era normal i bo perquè si fora de sobte m’esgarraria tota i així a poc a poc el cos anava acoplant-se….
Quan vas començar a treure el cap jo estava a quatre pates i et subjectava amb una mà per a protegir el periné a més vaig respirar i deixar que eixires a poc a poc sense espentar fort per a no desgarrar-me i ho vaig aconseguir tot i que tu venies amb una mà a la cara! Això si,Gemma et va haver d’ajudar una miqueta amb un xicotet estironet perquè no conseguies acabar d’eixir….però no em vaig desgarrar ni van haver de fer cap tall! Només eixir Gemma em va donar la meua princesa i amb ella al braç em vaig posar al llit on quasi d’inmediat iniciarem la lactància. Eren les 6 del matí quan vas decidir vindre pera a enamorar-nos i a les 6:16h el pare va tallar el cordó.
Ens deixaren una miqueta juntes i amb el pare, disfrutant de tu i del moment i després va vindre al pediatra per reconèixer a la nena.
Com la placenta no eixia la matrona em va posar una via per si calia ficar oxitocina sintètica però mentre va tornar la pediatra amb la meua nena i es va posar a mamar i amb això, un sondatge amb una fèmina per treure l’orina i un estironet va sortir la placenta!
Van arribar els camillers amb llit però l’habitació (que era la sala de dilatació i no la de parts) eran tant menuda que no cavia el llit així que jo (com podia caminar perfectament ja que no duia epidural) vaig baixar del llit tota nueta i amb la meua nena en braços i em vaig posar a l’altre i cap a l’habitació!
A l’habitació va vindre una infermera a veure’ns i ens va dir que segons el protocol fins que no passaren 4h no podia ni menjar ni veure i tampoc alsar-me del llit, però el que ella no sabia es que el meu no havia sigut un part protocol·litzat i que havia pogut beure i moure’m lliurement durant tot el part així que després d’anarse’n vaig anar a dutxar-me i vaig esmorzar.
Ara, després de 3 mesos, no deixo de recordar aquell dia tant meravellós i perfecte amb una melanconia…. perquè el tornaria a viure una i mil vegades mes!
